Tot va començar com un projecte final  de l’Escola on estudia l’equip i la necessitat de la Carol Lacalle de poder dedicar-li un film al seu avi.

 

Recentment va morir l’avi de la Carol, la productora i ajudant de direcció de Cel Trencat, això la va motivar a escriure un guió basant-se en la seva experiència personal per poder-se’l dedicar, ella pensava que no podria haver res més bonic i etern que dedicar-li un film amb tot l’esforç i estim al seu estimat avi.

 

El guió original, anteriorment anomenat Sin Palabras, tractava de les fases de dol que passava una adolescent rere la mort d’un ser estimat, era la història autobiogràfica però amb contingut fictici ja que la Carol pretenia en aquest guió sense diàleg transmetre empatía al públic utilitzant tan sols l’imatge i el so. Volia molts silencis, però també música per ajudar a plorar.

 

La proposta de guió fou votada i acceptada, després es va escollir equip per la realització d’aquest, no obstant,  una dada curiosa és que la Carol no va voler dirigir el film, però sí va posar la condició d’escollir qui ho dirigiria. Finalment l’equip va sortir escollit i amb la Carol, guionista, productora i ajudant de direcció dins d’aquest.

 

Durant la preproducció del film el guió va passar per diferents etapes de tractament on es valorava quins canvis havien de fer-se per obtenir millors resultats. Finalment es va acabar decidint per part de tot l’equip i amb ajuda del coordinador que es canviaria a l’adolescent per una senyora de la tercera edat, ja que consideraven que seria més fàcil realacionar un procés de dol entre una parella d’ancians en comptes d’una relació néta-avi.

 

Així doncs, el guió definitiu va acabar essent l’original però amb importants canvis de protagonistes i escenes plenes de poesia visual escrits per tot l’equip.

Un dels importants canvis del film va ser el títol, va passar de dir-se Sin Palabras a anomenar-se Cel Trencat, ja que l’equip va considerar que hauria de tenir un títol més acord amb el nivell i estètica del curtmetratge, havia de ser més poètic. Per altra part, es va acabar conservant el nom de Sin Palabras com a nom de la Productora formada per els quatre integrants que han realitzat el film.

 

Malgrat tots els canvis, la idea original, l’estètica i la dedicació en memòria de Francisco Santamaria Cano es segueixen mantenint.